Café L’Infern - Massalfassar
dijous 3 de novembre - 22:00
Anar “a tornallom” és quan els llauradors s’ajunten per a fer feines en comú, hui al camp d’un, demà al de l’altre i així successivament.
Tornallom és el nom d’un documental que narra la lluita que a La Punta van mampendre en comú joves vinguts de la ciutat i els veïns de tota la vida, per la defensa de l’horta.
A tornallom té una duració de 48 min i deixa alguns interrogants que conviden a fer un col·loqui posterior. No té cap productora ni entitat financera que el recolze, l’edició de 1000 còpies en DVD, està autofinançant-se mitjançant la venda anticipada de bons que després es canvien pel DVD.
La Punta, breu història
La Punta, zona d’horta situada al sud de la ciutat de València, entre les poblacions de Natzaret i Pinedo. Declarada al PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) de l’any 1987 “Zona Agrícola d’Especial Protecció” pel seu valor patrimonial i per fer de barrera urbanística al Parc Natural de l’Albufera i el Saler.
A l’any 1993 els veïns i veïnes de La Punta s’assabenten de la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques), un projecte d’expansió del Port que amenaça el seu territori. Comencen a reunir-se, s’organitzen creant una associació veïnal “La Unificadora” i decideixen lluitar per romandre en la seua terra i preservar la seua forma de vida.
A l’any 2000, el veïnat necessita ajuda per a defensar el territori i decideix oferir unes poques cases que havien quedat buides, al vendre-les els seus propietaris al port, a gent jove de diferents col·lectius de la ciutat, per a que hi vagen a viure. Els joves acudeixen i participen en la vida de l’horta: rehabiliten les cases, llauren camps i col·laboren en la lluita.
La Punta hui
Entre setembre de 2002 i març de 2003, es va dur a terme la major part dels desallotjaments i enderrocs de les cases de La Punta per tal d’executar la ZAL.
Al moment dels desallotjaments, les administracions competents (Port, Ajuntament, Generalitat i Ministeri de Foment), no van preveure la construcció d’un poblat per tal de reallotjar els afectats de la ZAL, i els van oferir pisos de l’IVVSA (Institut Valencià de la Vivenda), en diferents barris de València i pobles dels voltants distants entre si fins 40 Km.
Les famílies afectades no acceptaren aquesta solució de l’administració i optaren per buscar-se vivendes, en la seua major part de lloguer, a les poblacions més properes de Natzaret i Pinedo.
Mentrestant, s’havien d’anar construint les vivendes definitives (cases de “retorn”). Han passat ja 3 anys i aquestes encara no s’han adjudicat, ni s’han construït en quantitat suficient per a cobrir les necessitats reals dels afectats.
El projecte de la ZAL, preveu la construcció de 2 grups de vivendes de “retorn”. Hui, únicament està construint-se el primer grup i no en la seua totalitat: 11 vivendes no estan construint-se degut a que ho impideix una torre d’alta tensió de la companyia Iberdrola.
En quant al segon grup de vivendes, no existeix encara projecte. Això vol dir que tan sols una part dels afectats podran “retornar”, mentre que la resta hauran de continuar esperant en les seues cases provisionals de lloguer per un temps indeterminat.
Els afectats de la ZAL, tenen dret preferent a la compra de les vivendes de “retorn”, es a dir, amb els diners de la indemnització han de comprar la nova casa al preu que estableix l’administració, el qual va augmentant amb el pas del temps. En aquest moment, malgrat el Tribunal de Justipreu ha dictaminat augmentar la quantitat de la indemnització inicial, en la majoria dels casos els diners no són suficients per a comprar la nova vivenda.
Seguint la seua política, el SEPES (agent expropiador del Ministeri de Foment) ha començat a impugnar les sentències del Tribunal de Justipreu, perquè les quantitats aprovades els semblen massa elevades.
Esperem que aquest documental servesca per a mantindre la memòria de La Punta, com a denúncia de l’actitud irrespectuosa de l’administració cap a la cultura i les persones, i com a eina de discussió i mobilització.
Us esperem.
