Se m’oblidava

Se m’oblidava unes quantes coses:

  • Dimònies editores no en tenim. Xiques, envieu-me adreces vàlides amb què puga donar-vos d’alta i així podrem fer la web també a la vostra manera!
  • La prova de foc per als editors crec que va a ser el proper sant Joan. Donem als nostres visitants informació fresca del que anem a fer! Conforme vaja rebent la informació, aniré fent la pàgina estàtica adient.
  • Estem en contacte…

    Ja està!!

    Bé dimoniets i dimonietes, ací teniu la nova web.

    Espere que us agrade perquè estic peleant-me dos dies seguits amb el php i el sql per aconseguir el que veieu. (i en època d’exàmens…)

    Per suposat que la web no està acabada. Ni molt menys!!

    Queden moltes coses per fer. Moltíssimes.

    Unes quantes coses per a acabar:

  • Fent la web me n’he adonat que la web estava molt desfassada. Això significa que hem de posar-nos les piles i treballar un poc tots els editors en les estones que tinguem lliures.
  • No està tot el contingut de l’antiga web copiada en aquesta, però el que queda no aporta, crec jo, cap informació als nostres visitants.
  • Hi haurà moltes errades en la web. Dieu-m’ho prompte perquè faça les modificacions adients. Això sols ho sabrem si naveguem per tots els enllaços. Feu-ho.
  • Us convendria llegir a tots els editors la informació següent:
    http://web.massalfassar.org/informacio.
    Sobre tot Com publicar i Qui són els editors
  • Si algú de la Colla se sent ofés perquè no l’he inclòs en la llista d’editors, que em perdone, però no sé de qui són les adreces que tinc. L’adreça és important perquè rebreu en aquesta el nom d’usuari i la contrasenya per poder publicar contingut. Feu-me saber la vostra predisposició a editar i envieu-me la vostra adreça i el mateix dia podreu comunicar-vos amb els altres editors.
  • No tingueu por a fer proves. No passa res si s’enganyeu. En un par d’enviaments que feu, agafareu la mestria per poder publicar. Recordeu que poder publicar un borrador i corregir amb posterioritat. Contacteu amb mi davant de qualsevol dubte o problema.
  • Tot, absolutament tot el que veus en la web és modificable. Digues la teua respecte a l’estètica i ho tindré en compte si val la pena.
  • Els pròxims dies penjaré també un document on explica pas a pas això de la Sindicació, que permet des del teu navegador o client de correu llegir els titolars i accedir a les últimes notícies penjades a la web de la Colla.
  • Important:
    En els pròxims minuts, rebreu els editors el vostre nom d’usuari i contrasenya per poder començar. Esteu connectats, doncs.

    Repetisc, els qui no domineu açò del web, llegiu el document Com publicar que us explica pas a pas com fer-ho.

    I res més. Espere les vostres sinceres opinions.

    Au!

    9ª trobada de Cants al ras

    La meua ENHORABONA per la Trobada d’enguany, per la gran participació de Cantadors/res, per la gran afluència de gent al Sopar,( alguns/es no pogueren seure per manca de places ) i per fer les coses tan ben fetes com les feu, tant en el panorama musical , com en la colla de Dimonis , com a títol personal, sou uns Cracs, ànim i endavant, tant de bò que a tots els pobles dels païssos catalans hi hagueren Colles com la vostra, gràcies per tot.
    Una Abraçada i a seguir comptant amb mí per al que vullgueu.
    NO CANVIEU MAI; SOU COLLONUTS/DES

    Jacint HERNÀNDEZ i ESCORIHUELA.

    Cant al Ras

    Hola amics:

    Sóc un de tants que van acudir ahir al Cant al Ras, i puc dir que en vaig gaudir com feia molt, impossible fer-vos recompte de totes les emocions, l’alegria, i el goig immens de trobar-me tan a gust entremig de uns quants que estimem el nostre patrimoni cultural, i el fem créixer tant com podem. Eixes cançons que anem traient del bagul del temps encara ens fan sentir vius, ens emocionen, ens fan creure que encara tenim la terra, que encara decidim sobre tot allò que ens pot passar a casa nostra…!

    Què dir de l’alegria reflectida en les cares dels iaios que passaven per l’escenari, què dir de veure tants guitarrons al carrer, què dir de la sorpresa i la incredulitat en trobar una octavilla de nova construcció sonant i sonant com fa centenars d’anys en sonaren pels nostres carrers…!

    Gràcies per tot, dimonis, per la música, per la vetlada, pel sopar, per l’esperança i la impaciència
    que sentiré fins la propera primavera. Mentrestant tocaré a casa sol evocant les cançons escoltades ahir,
    i em sentiré feliç i molt pagat pel privilegi.

    Només una crítica constructiva: L’any vinent podríem fer alguna cosa per aprofitar la quantitat enorme de menjar sobrant del sopar. És només fer una tria de les safates amb menjar aprofitable, i posar-lo a disposició de qui no té tan fàcil l’accés a un àpat digne. No és caritat, és redistribució, solidaritat, com en vulguem dir. Jo no he patit fam mai, però crec que tots recordem el disgust i emprenyament de iaios i pares en haver de llançar al fem menjar aprofitable. La fam i la misèria continuen sent la més gran vergonya que patim la humanitat. M’oferesc per l’any que ve a buscar solucions viables.

    Per cert, felicitacions també per l’admirable disciplina i organització que mostràrem a l’hora d’arreplegar taules i cadires, i deixar la plaça quasi neta. Una forma més de demostrar serietat, i rigor a l’hora de muntar saraos com el d’ahir. Una abraçada a tots

    Carles
    Real de Montroi