Actuació de Sabir al Café l’Infern
divendres 3 març – 23:30
cicle els grans sonadors
i presentació del número XIV de la revista Caramella
SABIR
Spyros Kaniaris – Efrén López – Diego López
SABIR fou la lingua franca utilitzada als ports mediterranis a l’època medieval, amb elements catalans, grecs i àrabs entre d’altres. Va anar originant-se com a una progressió natural de les trobades d’aquestos mercaders que feren de la mar la seua pàtria; persones de totes les cultures que anaren donant forma a la seua necessitat de entendre’s mitjançant aquesta llengua.
SABIR ens suggereix la imatge dels dos punts més llunyans al Mediterrani: d’una banda Grècia, bressol de la civilització occidental, de l’altra la costa est peninsular. Dos pilars que delimiten els marges físics de la mar que comparteixen aquestes dues terres i per on, des d’antic, navegaren els vaixells de mercaders, pirates, i tota mena d’aventurers fent de tots els pobles riberencs assentaments necessàriament oberts, rics en mixtures, que participaven gràcies a eixe intercanvi de les experiències i de les formes de comprendre i viure de la resta de pobles germans.
Els seus tres components, un grec i dos valencians, van desgranant en el seu repertori peces tradicionals i de joves compositors dels pobles del Mediterrani, incloent-ne d’altres de composició pròpia, encara que fortament influenciades per les músiques tradicionals dels Balcans, Pèrsia, Grècia, flamenc, o la música medieval occidental…
En un concert de SABIR es poden escoltar improvisacions sobre ritmes asimètrics, modes antics i orientals executats amb instruments com la tabla índia, el qanun (cítara àrab de cordes triples), la guitarra flamenca, el santur (salteri persa), el baglama (llaüt turc) o el zarb (instrument de percussió iranià).
Músics
SPYROS KANIARIS, Guitarra Flamenca, Lira de Pontos, Kamancheh
Ha actuat com a solista clàssic en diversos festivals a Gran Bretanya i Grècia. Ha composat música per a teatre (“Ifigenia en Tauris” a l’Acadèmia de Teatre de Gales), i música de cambra amb el quartet Aristoksenos. A Atenes, va formar part del grup de fusió balcànico-flamenca Flatothrat amb actuacions a sales i festivals d’Atenes.
EFRÉN LÓPEZ, Ud, Baglama, Divan Saz, Rubab, Lauto de Creta, Lavta, Qanun, Santur Persa, Tanpura
Fundador, compositor i arranjador del grup L’Ham de Foc junt amb la cantant Mara Aranda.
Com a músic de sessió ha gravat en més de quaranta projectes de música antiga (Capella de Ministrers, Oc, Aman Aman, Maria Laffitte) i d’arrel (L’Ham de Foc, La Beniterrània, Malagüero, Luigi Cinque, Cendraires, Al Tall, El Cau del Llop…). Abandona a poc a poc la guitarra per a centrar-se sobre tot en instruments de doble corda de la Mediterrània, així com en la música medieval. Amb aquestos instruments ha fet treballs per a publicitat, documentals, curtmetratges, recitals de poesia, titelles, teatre de carrer, cursets…Ha realitzat produccions artístiques per a diversos grups i cantautors.
Actualment col·labora amb el grup de música antiga Capella de Ministrers, amb el que ha donat concerts per tot l’Estat Espanyol, Itàlia, França, Marroc, Egipte, Croàcia, Portugal… i gravat cinc discs de música medieval i del Renaixement.
DIEGO LÓPEZ, Tabla, Darbuka, Bendir, Càntir, Zarb, Riq, Doira, Didgeridoo, Cajón
Comença en el món de la música com a bateria i percusionista en diverses formacions de rock, folk-rock i cantautors interessant-se amb el temps per les percussions tradicionals. Ha participat en gravacions i actuacions amb grups d’estils molt diferents (Aman Aman, L’Ham de Foc, Oc, Seguridad Social, Lluís Llach, Matthieu Saglio Quartet, La Beniterrània, Aljub…) i habitualment imparteix cursos de percussions tradicionals.
Discografia
SABIR
Fones
Autoedició, 2004
Sabir és un trio instrumental sorgit al si de l’Ham de Foc i conformat per Efrén López (corda), Spyros Kaniaris (guitarra flamenca i kamanchech) i Diego López (percussions).
El seu interés es desplega per totes les músiques de corda mediterrànies de forma que en aquesta primera gravació es fàcil trobar ressons de flamenc, melodies gregues i turques, aires balcànics, sonoritats nordafricanes… tot amalgamat per gestar el seu propi llenguatge musical, una mica a la manera del sabir que els dóna nom —el sabir era la lingua franca que s’utilitzava en els ports mediterranis medievals i que estava formada amb elements catalans, italians, grecs i àrabs, entre d’altres.
Amb aquestos vímets, Efrén López i Spyros Kaniaris ordeixen, sobre els patrons rítmics de la percussió, una corprenedora trama sonora que amb la seua barreja de virtuosisme instrumental i intensitat expressiva, el seu continu diàleg amb entremaliats jocs melòdics i harmònics, i la seua acurada alternança de la tensió a l’assossec, acaba deixant l’oient ebri d’atordiment i seducció.
JVF (Caramella, XII)
Surt el número 14 de la revista Caramella, dedicat a la terrissa
Amb el dossier central dedicat a la terrissa popular, ha aparegut el número catorze de la revista de música i cultura popular Caramella. El país del fang és el nom genèric d’aquest dossier, amb ampli repàs per les principals zones de producció de terrissa, una fitxa de tots els museus dedicats a aquesta producció i articles sobre els seus usos i evolució.
L’espai A fons, dedicat a la trajectòria d’alguna de les formacions de la música tradicional i el folk del país està dedicat a L’Ham de Foc, amb una detallada discografia.
Altres articles destacats són els dedicats a Palmira Jaquetti, la família de luthiers Aliaga o l’entrevista al grup castellà Aljibe, a la secció Amb altra veu.
Com sempre, la part de ressenyes de llibres i discos ocupa una part important del contingut d’aquest número de Caramella.
L’editorial de la revista està dedicat a fer un balanç, crític i esperançador, de la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional, de Manresa.
En aquest darrer número de Caramella hi trobem també una ressenya de la presentació de la revista a Mataró (Maresme) i una crónica de la moguda contra la supressió del Festacarrer d’Ondara (la Marina Alta).
La revista Caramella és una iniciativa de les associacions Solc, del Lluçanès, Carrutxa, de Reus, i Tramús, de l’Horta.
