divendres 25 novembre
cicle Temps de Cançó – 23:30

Amb Pau Alabajos passarem una nit inoblidable a l’Infern.

Més informació ací.

DISSABTE 26 DE NOVEMBRE, 23.30 HORES
Electric Groove [versions rock, blues]
Chamanes [rock]

SALUT A TOTES I A TOTS!

S’acosta el final de l’any, i La Corbella el vol tancar amb dos
concerts que ens faràn vibrar els propers caps de setmana. El dissabte
que ve tindrem de nou als ELECTRIC GROOVE, acompanyats per CHAMANES;
però seguiu atents perquè més endavant comptarem amb la reaparició
de… KROMOSOMA!!

www.dimonis-lacorbella.com

NO A LA RADIACIÓ AL CARRIL BICI. FORA CABLES D’ALTA TENSIÓ.

dissabte, 19 de novembre 11.30 hores
INICI des d’Av. Gaspar Aguilar 54 (porta d’Iberdrola), a finalitzar a l’Ajuntament

Els veïns de Patraix sol·licitem que la subestació de transformació elèctrica ST Patraix i el cable que li subministrarà electricitat a 220.000 volts siguen traslladats lluny de les zones residencials. No ens oposem al progrés, però no cal que s’ubiquen en el si de barris assentats.
Està demostrada la relació entre l’exposició continuada a camps electromagnètics com els que produirà la subestació i diverses malalties (leucèmia, altres tipus de càncer, problemes del sistema immunològic, depressió, etc.). Ja hi ha diverses sentències a Espanya obligant al trasllat de transformadors de potència molt inferior per haver-se produït diversos casos de leucèmia i altres tipus de càncer entre els veïns.
La decisió de permetre instal·lar una indústria com la ST Patraix en ple nucli urbà és contrària al principi de precaució, que estableix que “quan una activitat representa una amenaça o un dany per a la salut humana o el medi ambient, cal prendre mesures de precaució fins i tot quan la relació causa-efecte no haja pogut demostrar-se científicament de forma concloent“. Diversos estudis recomanen una zona de seguretat de ràdio d’1 metre per quilovolt, la qual cosa en aquest cas significa 220 metres a la redona on no hauria de viure ningú. Exigim als nostres governants que vetlen pels nostres drets fonamentals, recollits en el Títol I de la nostra Constitució, sent el dret a la salut el primordial, sense l’observança qualsevol un altre dret del qual no té sentit, així com que definisquen un model de ciutat coherent amb un desenvolupament sostenible.

www.subestacionpatraixfuera.com i www.valenciaenbici.net

DIMONIS LA CORBELLA - www.dimonis-lacorbella.com

divendres 11 novembre - Café L’Infern
cicle Temps de Cançó – 23:30

Garri
[membre del COM] amb Josep Vicent Tallada i Samuel Iborra

Torna a l’Infern l’antic membre de Tapineria, la mítica formació que enregistrà amb Pep Laguarda el no menys mític Brossa d’ahir. I torna per fer-nos un tast de les seues noves composicions: petites meravelles de cançó mediterrània adobades amb un bri d’aires californians.

LA MÚSICA EN VALENCIÀ: UN VALOR A L’ALÇA

És indubtable que la música feta en valencià viu un dels seus moments artísticament més interessants: i fora prou, per comprovar-ho, pegar una ullada a l’amplíssim catàleg editat conjuntament per l’Enderrock i l’Avanç.
Les propostes es multipliquen, els estils s’hi diversifiquen —del folk al pop, de l’ska dolçainer al nu metal més ortodox, de la cançó de tota la vida als experiments electrònics agosarats…—, s’enregistren més discos que mai i, fins i tot, es disposa d’espais propis a les ones radiofòniques: el recentment estrenat Zona V a Sí Ràdio —amb Vicent Contrí— i els deu minuts setmanals de què disposa qui subscriu al si de La Gran Evasión, un programa dirigit per Enric Lencina que emet la Cadena SER dissabtes i diumenges al migdia i que compta amb una audiència superior als 30.000 oients.
Per tot arreu sorgeixen noves apostes musicals i alguns veterans es reincorporen al moviment aportant la seua perspectiva històrica: és el cas del grup Adesiara, de Francesc Moisés, de Remigi Palmero, de Rafa Xambó o de Garri, que formà part de Tapineria i enregistrà amb Pep Laguarda el recentment reeditat Brossa d’ahir.
Aquest divendres 11 de novembre, i dins del cicle Temps de Cançó que organitza la Colla de Dimonis de Massalfassar al Café L’Infern, Garri ens farà una mostra de les seues darreres composicions.
Garri és un cas certament singular: des de la seua reincorporació fa uns anys a la cançó, ha estat movent-se totalment al marge dels circuits comercials i la indústria musical. Disposa d’un estudi a casa seua on va enregistrant tranquil•lament les noves cançons —es diu que en té vora un centenar de gravades— i, quan li sembla escaient, edita una maqueta per distribuir-la als seus concerts. Diguem-ho ja: aquestes maquetes són petites joies d’orfebreria artesanal que tots els interessats en la música valenciana haurien d’intentar col·leccionar; cançons delicioses, interpretades amb una sensualitat i una serenitat encomanadisses, amb arranjaments molt treballats de guitarra —Josep Vicent Tallada— i harmònica —Samuel Iborra— que barregen influències mediterrànies i californianes com ja ho feien Pep Laguarda, Pau Riba, Jaume Sisa, Remigi Palmero o Juli Bustamante en les seues primeres gravacions. Garri és, com abans ho foren Òscar Briz o Pinka —autors d’obres mestres, com Pur desig i De cap, que han passat desapercebudes—, un dels petits tresors d’aqueix país invisible que roman ocult sota tones de ciment, palaus de les arts, copes amèriques i polítics moralment i intel•lectualment indigents.

Josep Vicent Frechina