El sant Joan que ve (Records)
S’ha fet de nit i fa calor. Molta calor.
M’acoste a la barra de l’Infern i em refresque amb alguna beguda amb molt de gel, pensant que amb això tinc prou per suportar l’estiu. Ja és estiu!
La cambrera em somriu. La mire als ulls mentre un glop m’arriba als peus.
De sobte sent al carrer un rebombori. Un ritme que mai no havia escoltat em fa moure els peus i els seus sons greus m’arriben als budells. Tinc curiositat. M’acabe la beguda i isc al carrer corrents. Si abans era de nit, ara més. Sembla que han apagat els llums. Hi ha un munt de gent que va en la mateixa direcció: carrer sant Llorenç cap a baix.
Els meus sentits estan encesos. No sé si ha estat la beguda o és el ritme que ho envolta tot. Camine cap on van tots esperant descobrir què passa. Una flama de color roig s’entreveu al final del carrer. Mire per damunt de la gent que no em deixa veure. De puntetes veig allà lluny llum, foc, dimonis… És allà des d’on ve tot el ritme. Allargue el pas per arribar primer, però ja hi ha molta gent.
Dues files de dimonis i dimònies amb torxes ballen al ritme d’una música de dolçaina mentre no puc menys que botar. Ara li toca esplaiar-se al meu sentit de la vista. Una tonalitat roja envaeix tot: l’aire, les parets, la gent. De sobte els dimonis de genolls donen pas a un dimoni gran dins d’una gàbia que s’encén. El dimoni aquest mira de cara a tota la gent donant voltes perquè tots el veiem. Tot està envoltat de fum. Llum, foc, soroll, ritme, color es barregen amb la gent, m’envolten i mouen.
Com un esclat, el dimoni de la gàbia es crema i de sobte, altra vegada, milers de dimonis comencen a barrejar-se entre la gent duguent forques enceses. No puc parar i al ritme de la música de dolçaina m’agafe del primer dimoni que passa i anem contra la gent, ballant, trontollant… Estic suant i no puc parar.
Quan sembla que tot ha acabat apareix una diablesa, una bicicleta, una serp, un drac, barrejant distints ritmes, sons i colors. Ja no puc més. La calor, el so, el fum, la llum, el ritme, m’havien fet oblidar que ja és estiu.
Acaba el correfoc amb molta llum i molt de soroll mentre cride i aplaudisc. I quan sembla que la nit acaba, comença la festa a la plaça. Música i ball. Em refresque altra vegada a l’Infern per poder aguntar tota la nit. He vist molt de ritme en algunes ànimes de la plaça i vull comprovar, de primera mà, que així és.
Sembla que aquest any, l’estiu comença bé.
